M'hagués agradat escriure una crònica explicant detalls de la carrera, com lluitava per poder pujar al podi, si arriscava baixant o treia forces per pujar alguns esglaons del circuit, com s'acceleraven les pulsacions però al final, tot es va acabar en un obrir i tancar d'ulls.
Sortim 5 fèmines èlit. Sortida molt ràpida. Ens endinsem al bosc. Una bona pujada. Arribem a dalt. Comencem a baixar per la zona més tècnica del circuit. Passo el més difícil. Sento arribar els cadets pel darrera. Continuo pedalant, el que anava primer em demana pas, miro si el puc deixar passar, lloc estret, continuo pedalant, (queden pocs metres per arribar a un lloc més ample, allí el deixo passar, penso ) però no........el tio m'adelanta, caiem a terra els dos, m'aixeco ràpid per tornar a pujar a la bici, encara hi era a temps de remontar aquells segons.......però .....no m'ho creia....es que encara no m'ho crec ara...... la coberta "rajada" amb tres talls i la direcció mirant a la "virulé". Només portava 1 km. S'ha acabat. No parlaré malament del que em va fer caure, no penso malgastar ni una paraula. Accepto el final amb ressignació i ja està.
Porto un any de competició, continuaré entrenant, mirant endavant i buscant el positiu de tot plegat.
