El dissabte passat tenia un altre objectiu de la temporada: Los 10000 del Soplao, a Cabezón de la Sal. Cantabria.
Les previsions del temps, indicaven una clara probabilitat de precipitació, 95 %, o sigui que ja estava mental.litzada que plouria bona part del recorregut.
L'ambient de sortida impressionant; a les 8 del matí, més de 4500 bikers estavem disposats a pedalar ignorant el que se'ns presentaria.
A 7º es dona la sortida i vaig a el meu "ritme de navegació" per acumular kms, desnivell i bones sensacions. Es posa a ploure només sortir i de moment amb el meu impermeable vaig bé..... la pluja no deixa de caure en tot el recorregut i les bones sensacions m'acompanyen fins al km 80. L'animació de la gent en totes les pujades és increïble i em donen aquells cops de moral necessaris per pedalar i donar el millor. Passo les primeres pujades....el Soplao.....el Moral.....i aquí és on el fred i l'aigua ja començava a calar dins del cos. Ja devia portar unes 4h i 1/2 més o menys i m'hagués fet falta un canvi de roba + impermeable sec. Les condicions van anar empitjorant, l'humitat del 100%, continuava plovent, els ulls plens de fang que cada cop era més present, els peus molls i les mans rígides i enrampades, no sabia si era pitjor pujar o baixar......però jo continuava pedalant i l'ambient continuava sent impressionant. Pensava en abandonar, tremolava de fred, no podia canviar, un parell de caigudes sense importància..... i en aquell moment vaig descobrir que la ment és més poderosa que qualsevol múscul del cos. Com va dir la Nuria Lauco, ni entrenaments, ni dietes, ni res........quan comences a patir només pots continuar gràcies a la ment. El cos em demanava parar, però el cervell volia continuar, volia acabar.....no sé si estava als límits de la hipotèrmia o no....però em vaig passar els últims 50 kms plorant, si, si , plorant,.....la gent em deien "venga nesca".... i jo continuava tremolant......cada persona reacciona de manera diferent,.....em trobava sola,....i només volia arribar.......m'era igual quedar primera, segona, la 1000 o la 4000, realment tant em feia i continuava pedalant...., cada km en semblava 100, cada segon semblava 1 hora,.....però sempre tot el que té un inici té una fi i després de 9h i 26 minuts vaig arribar a meta. (1a!).
La ment és poderosa, molt poderosa i no saps si estarà preparada per afrontar les adversitats fins que la sotmets a prova.
Pròxim repte: PEDALS DE FOC NON STOP.
Espero que no plogui. :).
La ment és poderosa, molt poderosa i no saps si estarà preparada per afrontar les adversitats fins que la sotmets a prova.